Single: Granit - Aresta

Terratrèmol que està fent tremolar terres indies, Granit o, en altres paraules Alba Blasi i Cristina Checa, sona dream pop inspirat i inspirador. Planejador i atmosfèric, mereixedor de totes les comparacions que li plouen. La més evident, Beach House. Sí, per descomptat, sí.
Nosaltres, és clar, no ens ho volíem perdre.
Això anirà a més. A molt més, ja ho veureu...

Single. Tom Waits i "Satisfied" vistos per un Dylan

Que el darrer Tom Waits és un gran ja ho sabem. No ens ve de nou, no és sorpresa que Bad As Me torni a ser un imprescindible i no ho serà quan recordem un 2011 musical amb el color ocre de la veu emfisèmica de l'autor de Swordfishtrombones. Ja ho sabem, ja ho hem comrpovat amb les orelles (per exemple, al darrer programa) i ara podem també tornar a confirmar-ho amb la vista: Jesse Dylan, fillíssim, li ha realitzat un video que remet als instints musicals més profunds relacionats amb el blues i fins i tot amb els ritmes tribals més ancestrals. Imatges impactants per un tema que encara ho és més.

Merda sèria.

The Antlers versionen The xx

Un dia d'aquests sentirem al programa als The Antlers (hypeazo amb fonament de turno) fent de The Antlers, que motius els en sobren: acaben de treure disc flamboiant fa poquet (gran Burst Apart) i, ja és això, aquest ha generat descartes. Una sèrie d'encenalls de sobra que s'han decidit a recopilar sota el signe de l'EP en un "8 temes" que es dirà (together), que comptarà amb les participacions de Neon Indian, Nicole Atkins i Bear In Heaven i que es presenta de manera immillorable: amb un cover de The xx (nois, encara us esperem una continuació a aquell meravellós primer àlbum que, tot s'ha de dir, tan malament vau defensar sobre els escenaris) que figurava al debut dels emokids sota el nom de "VCR".

I que ara, sota l'atenta mirada i les sàvies mans dels The Antlers, sona com sona si cliqueu el play:

Els Manel avancen el Nadal

Exhibint un clàssic complexe de El Corte Inglés, Guillem Gispert i la seva tropa s'avancen a les festes nadalenques i ens regalen un llibre-disc, amb cançó western-pop (no pas nova) com a excusa, i de nom El 25 de gener (edita la novíssima Llibres d'Ombrosa). Ja ho van fer l'any passat amb aquell Un Camell d'orient, repeteixen -diu el Gispert que li encanten les nadales- al 2011 amb un tema un punt crepuscular i un farcell d'il·lustracions pensades i materialitzades per Roger Padilla, el guitarra de la banda.

Curiós i maco, engrossa el catàleg manelià:



(font: Jenesaispop)

Curiositat: Kurt Vile i Jennifer Herrema versionen els Stones

Kurt Vile, grenyut, i Jennifer Herrema, grenyuda ultra. Dues personalitats d'interès, personatges amb plus d'atractiu musicòfil. Ell per haver facturat un dels àlbums de l'any, el molt enfocat i enfocant Smoke Ring for My Halo que un dia segrestarem al Petit Indie. Ella amb més motiu: per ser part integrant dels seminals Royal Trux, pirats que van fer durant els noranta un bon grapat de discos de rock porc, d'entre els quals en sobresortia Accelerator, la burrada aquella que contenia això. Gent gran. Figuradament.

...Que ara versionen a uns altres que també són gent gran. En tots dos sentits. Cliqueu aquí, deixeu-vos redirigir còsmicament a Pitchfork i sentiu aquest "Before They Make Me Run" que formarà part de Rad Times Xpress IV, debut de Black Bananas, nou grup de la Herrema.

Dia 1 de novembre? Sí, us felicitem la data amb una autèntica castanya.
Bombàstic que t'hi cagues. 

Cara B. Massive Attack x Burial

Tothom en parla, deu ser que és important. Mediàtic, segur. Burial van facturar la temporada 2007 el disc d'electrònica semi-indie més impactant dels darrers anys. Untrue era un tractat de dubstep crepitant, fosc i excitant. Un debut que era més una meravella que no pas un debut. Un trip claustrofòbic i ambiental que s'allargava durant tretze temes amenaçadors però alliberadors.

Burial.

I Massive Attack son, bé, Massive Attack.

Dotze minuts de "Paradise Circus", tema extret del darrer àlbum dels de Bristol, convertits en una autèntica odissea espai-temporal per obra i gràcia de les manetes privilegiades d'aquest senyor de Londres.

Cara B del single "Four Walls", edició limitadíssima del maxi. Inaconseguible, of course. Gràcies als déus per l'intercanvi ciberespaial.

Cruix i bressola.

Single. Torna el Grupo de Expertos Solynieve

aka La Cultural Solynieve. Nom de guerra del planetari J i altres camarades de batalla procedents de les trinxeres de Lori Meyers o Lagartija Nick. Profetes del nou rock granaíno (nova fornada, s'entén) i practicants del so campestre com a queclom que entén més de guitarres en slide i baixos galopants que de fronteres polítiques.

Van fer la seva part amb un primer Alegato meridional (El Ejército Rojo/PIAS, 2006) i a partir de novembre empolseguen un altre cop guitarres amb un El eje de la Tierra més, diuen, empapat de resignació i derrotisme. En temps com aquests, ja és això.

"La nueva reconquista de Graná", només per als vostres ulls

Dos singles. Lucky Now / Crystalline

Dues vaques sagrades, dos intocables capaços del pitjor, del millor i del molt millor. Imprescindibles (especialment ella) persones-icona de l'indi dels darrers anys, amb dues carreres en paral·lel que probablement no es tocaran mai excepte, esclar, aquí mateix.

She & him, nit (a Jacksonville) i dia (als fiords de Reikjavik). Res a veure però en format dos por el precio de uno, sorprenentment complementaris. Ryan Adams, "Lucky Now", des d'Ashes & Fire (Capitol, 2011). Björk, amb forces renovades des d'aquell dispers Volta, amb el "Crystalline" de Biophillia (Universal, 2011).

El d'ella és del Gondry, per cert.