dijous, 29 de setembre del 2011
dimecres, 28 de setembre del 2011
#Dos: "High Noon" (27 de setembre de 2011) - Setlist
Al segon Petit Indie, intercanvis (i relleus) generacionals, nens que volen dormir cinc minuts més, semblava que fos ahir, un arbre al costat d'un riu i encetem dues seccions noves en un accés d'Entusiasme del Novençà.
Setlist, aquí sota. El programa sencer, per a oients nostàlgics, turistes de la ràdio ciberespaial o nouvinguts en general, demà en còmode format podcast per a ús i abús. I gratuït, of course.
dilluns, 26 de setembre del 2011
Segon programa...
Demà dimarts el Petit Indie fa el seu propi second coming a les nou del vespre. Els nervis ja no són tants, i ben aviat acabaran perdent la baralla contra l'emoció pura i dura. Mentrestant, haurem d'anar fent una mica de guardiola i comprar-nos una pilota antistress d'estrujar pel cervell.
dimecres, 21 de setembre del 2011
#U: "The Searchers" (20 de setembre de 2011) - Podcast
Per fi. El Petit Indie viu. Podcast del programa d'ahir, ciberespai-friendly i amb tot luxe d'ones hertzianes.
Aquesta, hi ha hagut algun problema; però la setmana que ve ja es podrà sentir al moment des de la web i a la seva hora normal, de nou a deu de la nit.
dimarts, 20 de setembre del 2011
#U: "The Searchers" (20 de setembre de 2011) - Setlist
Oficial. Es posa en marxa. El Petit Indi (ara ja es deixa veure amb majúscules, potser la setmana que ve s'atreveix amb la negreta) el Petit Indi tira endavant, però li agrada nedar per les ones hertzianes abans que caminar per les dunes del píxel. Maniàtic. Tan petit i ja tan dinosaure. Això del bloc és un recordatori, una magdalena que us ha de portar metafísicament al cogollo (de saïm), que és el programa. Si voleu sentir-lo, hi haurà podcast. Que som indis però moderns. Si us conformeu amb quatre noms i tirar de memòria -de vegades les cançons sonen millor allà a dins, entre el parietal i el frontal, que un cop fora i via trompa d'eustaqui-, aquí a sota els teniu. Llegiu, recordeu-les si les coneixeu i sempre sou lliures d'evocar-les canviant-los el tempo, el to, el ritme o la lletra. I us feu un Let England Shake a mida, us imagineu un Especially Me math rock o, no sé, un Drunk Girls en clau de cançó de bressol.
Per als menys imaginatius -però també per aquells que encara creuen en la sorpresa- en un parell de dies teniu el podcast.
La resta, cliqueu aquí sota...#Zero. Imprevist de darrera hora
Servidor es pensava que el programa sortiria per Internet. O la meva glàndula de l'expectativa és massa grossa (de vegades hi tinc un mal de cap d'aquells que batega) o hi ha hagut algun fallo. Intentaré esbrinar-ho.
En fi, mal menor (?).
Demà prendrem pendrive i ens plantarem a la ràdio per cuinar-nos un podcast com mana, d'això, Wakan.
dilluns, 19 de setembre del 2011
Segueixo preparant el programa
I de pas fent proves amb el bloc. Serà divertit quan el posi en marxa de veritat i esborri tot això. Constatació de la volatitlitat de la paraula escrita per culpa de la immediatesa autocarnívora del ciberespai i gran putada, tot alhora.
Al primer petit indi caurà això...
diumenge, 18 de setembre del 2011
divendres, 16 de setembre del 2011
Petit indi, calça't i posa't a córrer, va
El petit Johnny Brown començarà la seva singladura sònica aquest dimarts. Està neguitós, ensopit per la quantitat de feina (massa gran pel seu propi cos) però emocionat al cap i a la fi. És la prova de foc. La cacera de l'os. L'ofrena a Wakan Tanka. La mort del nen i l'arribada del menys-nen.
Al petit indi li agrada en Coltrane, però pujat al llom de Thumbelina mentre travessa la prada sense llei enganxat al seu ipod, el petit indi només té orelles per a Bill Callahan.
(el petit indi és una mica guai; si a la tribu portessin ulleres, les seves serien de pasta)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)