El petit Johnny Brown començarà la seva singladura sònica aquest dimarts. Està neguitós, ensopit per la quantitat de feina (massa gran pel seu propi cos) però emocionat al cap i a la fi. És la prova de foc. La cacera de l'os. L'ofrena a Wakan Tanka. La mort del nen i l'arribada del menys-nen.
Al petit indi li agrada en Coltrane, però pujat al llom de Thumbelina mentre travessa la prada sense llei enganxat al seu ipod, el petit indi només té orelles per a Bill Callahan.
(el petit indi és una mica guai; si a la tribu portessin ulleres, les seves serien de pasta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada