GANG GANG DANCE - Eye Contact

Hi ha contacte. Déu n'hi do si n'hi ha. I no precisament per l'ull, o no necessàriament. És posar-se aquest tros de disc (tros perquè és el que és: un tros, quelcom fragmentat, trencat però mutant) i sentir essència marciana empapant-te i fent-te pessigolles a tot arreu. És obrir un vinil amb una space oddity d'onze minuts ("Glass Jar") que gairebé s'ho menja tot, incrustar-hi petites escapades que semblen tretes d'una boutade fílmica de Kusturica (anomenades amb el número de l'infinit, o amb cintes de möbius, no sé) i una col·lecció de temes que haurien de ser pop colofonades per la veu de Liz Bougatsos, tan irreal i tan propera a la de la Karin Dreijer de Fever Ray. Radioactiu, orgànic, sintetic, espectral i carnós.

Música viva fora de qualsevol mercat.

Un dia els posarem a l'Indie (i llavors em faran fora de la ràdio)

THE FELICE BROTHERS - Celebration, Florida

Una primera escolta fa una por de, em perdonareu, de collons. Una segona escolta fa més por encara. Els germans Felice han diversificat, han obert mires, més encara, i han pagat un peatge d'esquizofrènia col·lectiva. Em vaig despistar amb l'anterior Yonder Is the Clock, però el d'abans, l'homònim de 2008 sonava dylanesc i arrelat a parts iguals. Country farinós i balada etílica seca com els d'Estepa. Aquest Celebration, Florida (Fat Possum, 2011) no, aquest et clava una bufetada des del primer tall, molt bèstia "Fire at the Pageant", i a partir d'aquí ja en parlarem. Folk, rock pedregós, roots, alguna cosa així com un cert punt post-rock i apunts electrònics aquí i allà. No sé si és fosc, molt fosc, o molt brillant. Potser les dues coses, i això és el que fa que se't clavi amb urpes sota la pell i la carn, straight to the bone. Mola. The Felice Brothers molen.

RYUICHI SAKAMOTO + ALVA NOTO - Summvs

Decideixo insuflar una mica de vida, injectar un punt de nitro al bloc i no se m'acut res més que fer-ho amb això.

Ryuichi Sakamoto + Alva Noto / Alva Noto + Ryuichi Sakamoto en la seva darrera miniatura fràgil i trencadissa. Música que no es pot agafar, que no es pot sentir per les orelles dels costats del cap perquè quan te n'adones la tens al corrent sanguini. És un rollo osmòtic, físico-químic, em sembla. Fred polar, d'aquell que congela el cervell via nasal i alhora magma corrosiu, del que et fa pols les tripes. Summvs (Raster-Noton, 2011) és una peça delicada feta d'un conjunt de peces més petites (fetes de peces encara més petites), algunes conegudes (sona el "By This River" d'Eno en dues microversions) i d'altres no sé si noves, no sé si inventades, no sé si sorgides d'algun punt geogràficament intermig entre Tokyo y Karl-Marx-Stadt.

Clàssica, contemporània, minimal, ambient, petites variacions.

Domo Arigato, mister Sakamoto. Domo Arigato mister Noto. Domo arigato, mister Roboto.