A veure, a veure. No, no és que ens importi un carallo la vida sentimental i conjugal dels nostres músics preferits. O no més que l'estricament necessari. De parelles que es fan i es desfan n'hi ha pertot, gairebé m'amoinarà més que se separin uns amics; i la veritat és que en el fons we're only in it for the music. No? Sí. Així que això de la separació d'una de les parelles sentimentals més carismàtiques del rock alternatiu (o algo) de tots els temps ens hauria de ser una miqueta igual. Fa pena, perquè Kim Gordon i Thurston Moore ens cauen simpàtics. I els Sonic Youth son banda-de-capçalera-inevitable. Però això no hauria de passar de les pàgines de, no sé, de l'NME (punch!).
Ara bé, la cosa ja es comença a posar una mica més tràgica quan un llegeix una mica per tot arreu que aquesta separació podria significar (ai) el final de la banda com a tal. Sonic Youth no more? Horreur.
Jo estic patint. De veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada