Ja que hi som. Novetats al cartell del Primavera Sound 12

Noves i sucoses incorporacions per al Primavera 2012, i que confirmen la simpatia del festival cap aquells noms clàssics que han anat configurant el rock dels darrers anys. Vaques sagrades diverses, ja sabeu. En aquesta linia, es confirma l'assistència dels Afghan Whigs, ho dèiem i ho celebràvem ahir, i dels Mazzy Star, així com de Napalm Death (tocaran You Suffer?). A més, Justice exerciran en bona mesura de caps de cartell; i la presència d'altres noms com ara A.A. Bondy, Buffy Sainte-Marie, AraabMUZIK, Grimes, Mayhem, Sleep, Wolves In The Throne Room, Melvins, Liturgy, Orthodox o Harvey Milk estan garantides.

A poc a poc, un dia cada dia i sense adonar-nos-en ens plantarem al maig amb un cartell que ens obligarà a atansar-nos un tamburet per seure-hi. De pur vertigen. De mareig existencial. D'abisme nietzschià, però a l'inversa. Ja ho té, això, el PS.
Podeu fer ullada als confirmats fins al moment clicant aquí sota.

Novetats al Primavera Sound

Sí, el bloc es troba una mica parat. Coses colaterals em xuclen la sang i no me'n deixen gaire per a les coses que realment són importants. La idea, és clar, és reactivar una miqueta el cotarro, tot i que la voràgine nadalenca està molt, molt al caure. Tinc un ànec farcit de prunes esperant-me amagat a la cantonada amb un corró a la mà disposat a trencar-me la crisma, però intentaré evitar-lo el màxim temps possible.

Mentrestant, i alhora que moc cosetes per trobar forats al continu espai-temps i tenir-ne d'aquest últim, notícia express.

Aquests s'apunten al Primavera Sound 2012. Gràcies. De veritat, gràcies (miracle pre-nadalenc):

Lisabö planegen disc nou

I això sí que és una notícia amb majúscules. Amb totes, vull dir. una NOTÍCIA. Perquè els mai prou reconeguts (ho estan, però haurien d'estar-ho més) Lisabö, animals del hardcore amb denominació d'origen irundarra i una de les bandes -de hardcore i no- més interessants d'Euskadi, aquests Lisabö tornen. I ja feia temps que els trobàvem a faltar. Ha plogut molt des que van treure Ezlekuak, gairebé tan brillant com el seu debut, obra-mestra-absoluta, Ezarian i cada dia el panorama rock va assemblant-se una miqueta més a un circ. Sempre necessitem i necessitarem gent que entengui la música com a quelcom capaç de canviar coses, com a un vehicle d'actitud radical, una expressió d'art pura en la qual la forma és important, però sempre que vagi lligada amb el fons.

Els Lisabö són molt Lisabö. I amb Animalia lotsatuen putzua -on estrenen baixista, Xavi Zabala- seguiran demostrant-ho.

El dia 7, tots cap al CD Drome.

(bé, tots no, que s'esgota)

Obria fa uns anys Ezlekuak, "Hazi Eskukada":

Regal: per pur linkatge youtubero he anat a petar a ella, en directe aquest dissabte (12 de novembre) a l'Euskal Etxea (Placeta Montcada 1-3) cortesia del festival Euskal Herria Sona. I quan dic "ella" vull dir ELLA:

Sakamoto + Fennesz, al desembre

Un apunt, per als sibarites del drone i l'electrònica més delicada. Ryuichi Sakamoto i Fennesz treuen àlbum conjunt, Flumina, el dia 6 de desembre, col·laboració en format disc doble que es preveu brutal, que té una portada com aquesta i que podem adelantar amb un tema com el següent. Pell de gallina només amb la idea, tu.

Escolta el tema:

Fennesz Sakamoto: "0318"

Ya no existen. Els Astrud pleguen

Com aquelles parelles que van malament, la cosa no els tira, i decideixen tenir un fill per evitar el dé, i, ve, o, erra, ce, i, els Astrud publicaven ara fa un grapat de mesos una de les seves referències més celebrades. Potser més aviat com aquelles parelles que decideixen "obrir-se", els Manolo i Genís de "Manolo i Genís d'Astrud" de tota la vida, encetaven una relació consentida i prolífica amb un Col·lectiu Brossa que els van brindar aquell recopilatori "diferent", Lo nuevo. Allò molava, era maco, resultista, i a més reinterpretava i revitalitzava màgicament un repertori que havia quedat un pèl malmès amb el seu anterior Tú no existes.

Però no, era un miratge. Els Astrud pleguen. Com a mínim durant un parell d'anyets, el temps que duri la beca que cursarà en Manolo a Nova York (true story). I després, ja veurem.

Ai, patirem una mica i després tristament deixarem d'esperar-nos, però sempre ens quedarà París, perdó, Nova York, i coses com aquesta:

M83 en concert al març

Noticia? Agenda? Tenint en compte que aquest no és un bloc de notícies ni tampoc una ciberagenda, gairebé millor que diem gustazo. El de saber que M83 venen a tocar al març (2012, és clar) a Barcelona en el que serà, sí o sí, un concert memorable. Que queda molt pel març, potser sí. Però la cosa ho val (A), i a més intueixo que les entrades volaran (B).

L'A és per la qualitat del material: Hurry Up, We're Dreaming em té addicte, acollonat. És un impactant tractat de pop electrònic dividit en dues llonzes d'onze temes cadascuna que enganxa, enganxa i enganxa encara més. Que sona al reproductor i s'enllaça sobre sí mateix: quan un acaba no vol sentir una altra cosa i torna a sentir M83.

I la B és perquè em sembla que aquesta gent, en una feliç serendípia d'aquelles que no solen ser gaire habituals -i que, no ens enganyem, fan arronsar els narius-, han venut un porró de discs. O sigui que tirada en tenen.

Recomanat, recomanadíssim. I PetitIndianable, most def.

Brutal. Però brutal brutal.

Els Flaming Lips graven un tema de 24 hores

Alquimistes, científics, il·luminats il·lustrats, esquizoides. Digueu-los, anomeneu-los com vulgueu. El combo liderat (és una manera de dir) per Wayne Coyne segueixen triturant preconcepcions, demostrant que són bojos del fet musical, no només en allò literari i mel·lòdic. És fons, però també és forma i declaració d'intencions: la música és la vida i a l'inversa. A viure, a sentir i a passar-les putes o a tocar el cel amb i per la música. I punto. No ho penso fer. O sí, però en qualsevol cas, la vida em canviarà.

I és que quan no són 4 discos que s'han de reproduir simultàniament (Zaireeka) es una suite de sis hores, i quan no, com ara, tot un dia. Sencer. Des del minut ú fins al mil quatre-cents quaranta. 24 hores de música nonstop, de nom 7 Skies H3 que es poden sentir en aquesta pàgina o comprar per 5000 dòlars en la forma d'aquesta calavera tan llustrosa, tretze còpies en una edició limitada. Un disc dur cranial amb la cançó sencera i un USB per extreure-la al qual s'accedeix per una part vaginal (paraules de mr. Coyne) al darrere de la calavera.

Boutade queda curt.

Del rosa al negre: Kim Gordon i Thurston Moore de Sonic Youth se separen

A veure, a veure. No, no és que ens importi un carallo la vida sentimental i conjugal dels nostres músics preferits. O no més que l'estricament necessari. De parelles que es fan i es desfan n'hi ha pertot, gairebé m'amoinarà més que se separin uns amics; i la veritat és que en el fons we're only in it for the music. No? Sí. Així que això de la separació d'una de les parelles sentimentals més carismàtiques del rock alternatiu (o algo) de tots els temps ens hauria de ser una miqueta igual. Fa pena, perquè Kim Gordon i Thurston Moore ens cauen simpàtics. I els Sonic Youth son banda-de-capçalera-inevitable. Però això no hauria de passar de les pàgines de, no sé, de l'NME (punch!).

Ara bé, la cosa ja es comença a posar una mica més tràgica quan un llegeix una mica per tot arreu que aquesta separació podria significar (ai) el final de la banda com a tal. Sonic Youth no more? Horreur.

Jo estic patint. De veritat.

Primers confirmats per al PSM Festival

No sé si estareu enterats d'aquesta iniciativa, però a nosaltres, tontos del tontipop spanish com som, ens tira. I molt. La història ve del maig, el dia 15. Moment en què Pedro San Martín, baixista de La Buena Vida i inquiet fisicoquímic del pop, patia un accident mortal que el deixava per sempre més a la carretera. Trista, tristíssima notícia, evidenciar-ho pot ser ofensiu, perdoneu. El cas és que una sèrie de companys de classe van decidir dedicar-li un minifestival que se celebrarà el dissabte 29 d'octubre a la Sala Apolo de Barcelona a partir de quarts de set del vespre. Els organitzadors, sobrats i segurs que atraurien a una bona part de la parròquia barcelonina (i no) a les taules apol·línies van posar a la venda les entrades sense dir qui participaria en l'esdeveniment.

I ara, via jenesaispop, descobrim els primers noms. Agafeu-vos: Los Planetas, Nacho Vegas, Nosoträsh, Tachenko y Lori Meyers. Res.

Si voleu entrades, a córrer: nombre limitat (entre 200 i 300) a un preu força interessant: 25 euros. 

Ara el morbo, si és que n'hi ha -i sense voluntat de frivolitzar- és un i només un: saber si hi serà l'Irantzu.