#Deu: "Dead Man. Repàs 2011. Part 1" (29 de novembre de 2011) - Setlist

Setlist a posteriori. Greatest hits 2011 en format lletres y fotos. Molt millor en versió podcast, on aneu a parar...

#Deu: "Dead Man. Repàs 2011. Part 1" (29 de novembre de 2011) - Podcast

Novetat. Avui arriba abans el podcast que el setlist. Bé, mireu, així podeu sentir-lo ja mateix, a poques hores de l'emissió. I s'ho val: toca repàs, que va acabant-se l'any, de tot el que ens ha deixat aquest 2011 a nivell musical. El millor i el més millor en 14 capsuletes que es veuran acompanyades d'unes quantes més amb un parell de properes sessions.

Dimarts 13, la segona part. De moment, a gaudir d'aquesta, que hi ha xixa. De la bona.

#Nou: "Petit Indi" (22 de novembre de 2011) - Podcast

Meteoròleg.

Meteoròleg.

MeteORÒLEG.

#Nou: "Petit Indi" (22 de novembre de 2011) - Setlist

Desplega'l i mata la il·lusió que podria provocar-te sentir el Petit Indie nou tot verge d'informació.

#Vuit: "The Horse Soldiers" (15 de novembre de 2011) - Podcast

Benvinguts al programa més accidentat de la curta història del Petit. No només em llisca sense adonar-me'n un dia a la intro (érem 15, no 16.. el jet lag de la gravació té aquestes coses) sinó que pràcticament fins al final del programa la qualitat de l'àudio no és mínimament acceptable.

En fi, coses del gravat. Si aconseguís solucionar-ho, re-penjaria el podcast. Si no, podeu afinar-vos les oïdes o dirèctament sentir des del minut 40, aproximadament, que és quan les conaçons comencen a sentir-se crispy, crispy.

Demano disculpes diverses...

Consulta el llistat de cançons

Mishima editaran una capsa amb la seva actuació al "Palau"

Ah, bé, guai. Interessant. Llegim a Jenesaispop que el grup de David carabén, punta de llança de la penúltima onada de pop nostrat que estan gaudint d'una etapa de maduresa molt, molt interessant (Trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa / Set tota la vida / Ordre i aventura contenen prou motius com per estimar-se'ls al nivell de molt) fan recapitulació. Que editaran en format DVD aquella mítica actuació que van oferir al Palau de la Música el passat 6 de març on també va trepitjar escenari Laetitia Sadier (Stereolab), ho acompanyaran dels seus dos darrers discs, uns quants extras tipus videoclips i ho ficaran tot en una bonica capsa que titularan, senzillament, Palau.

Bona oportunitat per descobrir-los, redescobrir-los o el que calgui. Nyam.

#Vuit: "The Horse Soldiers" (15 de novembre de 2011) - Setlist

Llisteta musical per a un viatge per carretera la mar de tranuil. Comença fortet, però de seguida que arribeu via interestatal 66 a les planes Mojave i us poseu en velocitat de creuer anímica, la cosa es relaxa. Suau, si voleu, poseu el pilot automàtic i tireu la butaca del Caddy cap enrere. És un suggeriment.

Lisabö planegen disc nou

I això sí que és una notícia amb majúscules. Amb totes, vull dir. una NOTÍCIA. Perquè els mai prou reconeguts (ho estan, però haurien d'estar-ho més) Lisabö, animals del hardcore amb denominació d'origen irundarra i una de les bandes -de hardcore i no- més interessants d'Euskadi, aquests Lisabö tornen. I ja feia temps que els trobàvem a faltar. Ha plogut molt des que van treure Ezlekuak, gairebé tan brillant com el seu debut, obra-mestra-absoluta, Ezarian i cada dia el panorama rock va assemblant-se una miqueta més a un circ. Sempre necessitem i necessitarem gent que entengui la música com a quelcom capaç de canviar coses, com a un vehicle d'actitud radical, una expressió d'art pura en la qual la forma és important, però sempre que vagi lligada amb el fons.

Els Lisabö són molt Lisabö. I amb Animalia lotsatuen putzua -on estrenen baixista, Xavi Zabala- seguiran demostrant-ho.

El dia 7, tots cap al CD Drome.

(bé, tots no, que s'esgota)

Obria fa uns anys Ezlekuak, "Hazi Eskukada":

Regal: per pur linkatge youtubero he anat a petar a ella, en directe aquest dissabte (12 de novembre) a l'Euskal Etxea (Placeta Montcada 1-3) cortesia del festival Euskal Herria Sona. I quan dic "ella" vull dir ELLA:

Single. Tom Waits i "Satisfied" vistos per un Dylan

Que el darrer Tom Waits és un gran ja ho sabem. No ens ve de nou, no és sorpresa que Bad As Me torni a ser un imprescindible i no ho serà quan recordem un 2011 musical amb el color ocre de la veu emfisèmica de l'autor de Swordfishtrombones. Ja ho sabem, ja ho hem comrpovat amb les orelles (per exemple, al darrer programa) i ara podem també tornar a confirmar-ho amb la vista: Jesse Dylan, fillíssim, li ha realitzat un video que remet als instints musicals més profunds relacionats amb el blues i fins i tot amb els ritmes tribals més ancestrals. Imatges impactants per un tema que encara ho és més.

Merda sèria.

Sakamoto + Fennesz, al desembre

Un apunt, per als sibarites del drone i l'electrònica més delicada. Ryuichi Sakamoto i Fennesz treuen àlbum conjunt, Flumina, el dia 6 de desembre, col·laboració en format disc doble que es preveu brutal, que té una portada com aquesta i que podem adelantar amb un tema com el següent. Pell de gallina només amb la idea, tu.

Escolta el tema:

Fennesz Sakamoto: "0318"

The Antlers versionen The xx

Un dia d'aquests sentirem al programa als The Antlers (hypeazo amb fonament de turno) fent de The Antlers, que motius els en sobren: acaben de treure disc flamboiant fa poquet (gran Burst Apart) i, ja és això, aquest ha generat descartes. Una sèrie d'encenalls de sobra que s'han decidit a recopilar sota el signe de l'EP en un "8 temes" que es dirà (together), que comptarà amb les participacions de Neon Indian, Nicole Atkins i Bear In Heaven i que es presenta de manera immillorable: amb un cover de The xx (nois, encara us esperem una continuació a aquell meravellós primer àlbum que, tot s'ha de dir, tan malament vau defensar sobre els escenaris) que figurava al debut dels emokids sota el nom de "VCR".

I que ara, sota l'atenta mirada i les sàvies mans dels The Antlers, sona com sona si cliqueu el play:

#Set: "El Dorado" (8 de novembre de 2011) - Podcast

#Set: "Dead Man" (8 de novembre de 2011) - Setlist

Setlist del programa sis. No s'espanti ningú.
A un clic de distància

Ya no existen. Els Astrud pleguen

Com aquelles parelles que van malament, la cosa no els tira, i decideixen tenir un fill per evitar el dé, i, ve, o, erra, ce, i, els Astrud publicaven ara fa un grapat de mesos una de les seves referències més celebrades. Potser més aviat com aquelles parelles que decideixen "obrir-se", els Manolo i Genís de "Manolo i Genís d'Astrud" de tota la vida, encetaven una relació consentida i prolífica amb un Col·lectiu Brossa que els van brindar aquell recopilatori "diferent", Lo nuevo. Allò molava, era maco, resultista, i a més reinterpretava i revitalitzava màgicament un repertori que havia quedat un pèl malmès amb el seu anterior Tú no existes.

Però no, era un miratge. Els Astrud pleguen. Com a mínim durant un parell d'anyets, el temps que duri la beca que cursarà en Manolo a Nova York (true story). I després, ja veurem.

Ai, patirem una mica i després tristament deixarem d'esperar-nos, però sempre ens quedarà París, perdó, Nova York, i coses com aquesta:

Demà al Petit Indie

Aquest senyor, que diu que ha tornat per a fer-nos les fosques nits una miqueta més negres... Bé, no?

Els Manel avancen el Nadal

Exhibint un clàssic complexe de El Corte Inglés, Guillem Gispert i la seva tropa s'avancen a les festes nadalenques i ens regalen un llibre-disc, amb cançó western-pop (no pas nova) com a excusa, i de nom El 25 de gener (edita la novíssima Llibres d'Ombrosa). Ja ho van fer l'any passat amb aquell Un Camell d'orient, repeteixen -diu el Gispert que li encanten les nadales- al 2011 amb un tema un punt crepuscular i un farcell d'il·lustracions pensades i materialitzades per Roger Padilla, el guitarra de la banda.

Curiós i maco, engrossa el catàleg manelià:



(font: Jenesaispop)

Curiositat: Kurt Vile i Jennifer Herrema versionen els Stones

Kurt Vile, grenyut, i Jennifer Herrema, grenyuda ultra. Dues personalitats d'interès, personatges amb plus d'atractiu musicòfil. Ell per haver facturat un dels àlbums de l'any, el molt enfocat i enfocant Smoke Ring for My Halo que un dia segrestarem al Petit Indie. Ella amb més motiu: per ser part integrant dels seminals Royal Trux, pirats que van fer durant els noranta un bon grapat de discos de rock porc, d'entre els quals en sobresortia Accelerator, la burrada aquella que contenia això. Gent gran. Figuradament.

...Que ara versionen a uns altres que també són gent gran. En tots dos sentits. Cliqueu aquí, deixeu-vos redirigir còsmicament a Pitchfork i sentiu aquest "Before They Make Me Run" que formarà part de Rad Times Xpress IV, debut de Black Bananas, nou grup de la Herrema.

Dia 1 de novembre? Sí, us felicitem la data amb una autèntica castanya.
Bombàstic que t'hi cagues.